Pere i el fil màgic

"Pere -va dir la dona- aquest fil és la teva vida. Si l'estires una miqueta, en uns segons passarà una hora. Si l'estires amb més força, en uns minuts passaran dies. I si l'estires amb totes les teves forces, aconseguiràs que tan sols en uns dies passin mesos sencers, i fins i tot anys". El Pere va quedar entusiasmat amb la descoberta. "¿Me la puc quedar?", li va demanar a la dona. La vella es va ajupir i li va donar la piloteta amb el fil màgic.

L'endemà el Pere estava a classe, insatisfet i avorrit. De sobte va recordar que tenia la nova joguina a la cartera. La va treure i va estirar una miqueta del fil: d'una revolada es va trobar a casa, jugant al jardí. Però en adonar-se de l'immens poder que tenia el fil màgic, aviat es va cansar de ser un nen i va desitjar arribar ràpid a l'adolescència, que li semblava una època molt més emocionant de la vida. Així que va tornar a treure la bola i va estirar ben fort el fil daurat.

De cop s'havia convertit en un adolescent que tenia una xicota molt bonica que es deia Elisa. Però el Pere continuava sense sentir-se satisfet. Mai no havia après a gaudir del present ni a explorar les senzilles meravelles que ofereix cada etapa de la vida; ara somiava a ser adult. Així que va tornar a estirar del fil i van passar un munt d'anys en un instant. De cop es va transformar en un adult de mitjana edat. L'Elisa ja era la seva dona i eren pares d'un bon grapat de criatures. 

Aleshores el Pere es va adonar d'una cosa: els cabells, que abans els tenia negre atzabeja, havien començat a emblanquir, i la seva jove mare, a qui estimava tant, havia envellit molt i estava delicada de salut. Però el Pere continuava sense saber viure el present, mai no n'havia après, així que va tornar a estirar del fil i va esperar els canvis. Ara el Pere tenia noranta anys i els cabells completament blancs. L'Elisa també s'havia fet vella i havia mort uns anys abans. Els seus meravellosos fills havien crescut i havien abandonat la llar familiar per fer la seva. 

Per primer cop, el Pere es va adonar que no havia aprofitat les meravelles que la vida li havia ofert. Mai no havia anat a pescar amb els fills ni havia passejat a la llum de la lluna amb l'Elisa. No havia plantat cap arbre ni llegit els llibres que li agradaven tant a la seva mare. Havia passat per la vida corrents, sense aturar-se mai a gaudir de les coses bones pel camí.

En aquell moment, el Pere es va sentir molt trist i va decidir tornar al bosc on acostumava a passejar quan era petit per aclarir-se el cap i escalfar-se l'esperit. 

En entrar al bosc es va adonar que els arbres joves de la seva infancia s'havien convertit en roures impressionants. El bosc sencer havia madurat i s'havia convertit en un paradís de la natura. Es va estirar en una clariana i es va quedar adormit profundament. Un minut després va sentir que algú el cridava: "Pere! Pere!". Va obrir els ulls i va comprovar molt sorprès que es tractava, ni més ni menys, de la mateixa vella que li havia donat la piloteta amb el fil màgic daurat molts anys enrere. "¿Has gaudit del meu regal?", li va preguntar. 

El Pere va ser molt clar: "Al principi va ser divertit, però ara l'odio. M'ha passat la vida pels ulls sense poder gaudir-la. És clar que hi hauria hagut moments tristos a més a més de moments alegres, però jo no els he pogut experimentar, ni els uns ni els altres, i ara em sento buit per dins. M'he perdut la vida". "Ets un desagraït", va dir la dona. "Però tot i així et concediré un darrer desig". El Pere no s'ho va pensar ni un moment i ràpidament va contestar: "Vull tornar a ser un nen i començar la vida de nou", i aleshores es va tornar a quedar adormit. 

 Va tornar a sentir que algú el cridava i va obrir els ulls. "¿Qui deu ser, ara?". En obrir els ulls es va meravellar de veure la seva mare al costat del llit, jove, saludable i radiant. El Pere va comprendre que la vella del bosc li havia concedit el desig i havia tornat a començar la vida.

"Vinga, Pere, ets un dormilega. Si continues somiant faràs tard a l'escola", el va advertir la mare. El Pere va sortir del llit d'un bot i va començar una nova vida, una vida plena d'alegries i triomfs, i tot perquè va deixar de sacrificar el present pel futur i va aprendre a viure el dia a dia.